dimarts, 22 de març del 2011

El quadern gris, de Josep Pla.


Breu resum  de la biografia

Arran del brot de grip espanyola, l'any 1918, Josep Pla, que estudia el darrer any de Dret a la Universitat de Barcelona, es veu forçat a estar-se una temporada a Palafrugell. Al seu poble natal hi comença a escriure un dietari en un quadern. Hi repassa els dies d'espera a l'Empordà, amb ocasionals viatges a la ciutat de Girona. Hi descriu la vida lenta del poble, en oposició al tràfec urbà. El gener del 1919 Pla torna a Barcelona per acabar la carrera universitària. Durant aquests mesos farà memòria dels seus anys d'estudiant i de les impressions que li causa la ciutat. A més, és el moment en què l'escriptor entra en contacte amb els intel·lectuals de l'època a través de les tertúlies i l'Ateneu Barcelonès. 

Enfocament de la biografia

No es tracta estrictament d'una biografia, sinó d'un dietari escrit durant un període de temps molt acotat. Per tant hi ha qüestions de caràcter metodològic (la relació entre l'individu i la societat, les intencions dels indvidus en el marc històric) que es fan difícils de respondre. Però per altra banda, algunes de les  anotacions del diari retreuren al lector a períodes anteriors, tot reflexionant sobre els anys de vida d'estudiant a Barcelona de l'autor, la seva infantesa a Palafrugell… Caldria afegir-hi encara un altra consideració; el fet que es tracti d'un llibre reescrit anys després, per recomanació de l'editor. Això genera alguna dislocació complexa, com ara un judici extemporani sobre la utilitat dels seus estudis en la vida futura. 

Tria de textos:

I) La grip espanyola, que va afectar bona part del món occidental l'any 1918, ocasiona la tornada de Josep Pla a Palafrugell, ja que la Universitat de Barcelona ha tancat les portes. Aquell és l'inici d'una relectura crítica del seu món d'origen.

14 de març del 1918:  "Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip".

La guerra mundial és el taló de fons, en la política internacional, de l'obra. En els petits detalls, com en l'oposició dialèctica entre germanòfils i francòfils, Pla descriu l'enfrontament armat. També en d'altres anècdotes que ens ensenyen fins a quin punt la I Guerra Mundial féu prendre partit als grups socials a Catalunya:

6 d'agost del 1918: " A consequència de la guerra hi ha al Canadell unes quantes famílies del país residents habitualment a França i a Alemanya que s'hi han refugiat, tot esperant que la guerra s'acabi… Han renyit i es passen els dies fent-se morros i males cares".

13 de novembre del 1918: "La casa de Palfrugell on la derrota d'Alemanya ha produït un efecte més trist ha estat la rectoria. El dia d'avui ha estat un dia de por, de nerviositat, de malestar...".

Per altra banda, Pla pretén acotar el temps històric dins la seva pròpia vida. Així, distingeix, per exemple:

22 de març del 1919: "Per raons que serien molt llargues d'explicar i que no fan al cas, jo, que he conegut les darreries de l'època clàssica dels estudiants, puc dir que vaig viure, en aquella època, un ambient discrit i relativament ordenat". 

III) No es tracta, en cap cas d'una biografia "clàssica". La sornegueria permanent de Pla distancia el personatge de cap vel·leitat  de protagonsime. La seva vida és central precisament perquè es tracta d'un dietari, però no hi ha voluntat de construïr cap Història col·lectiva des d'un personatge. 

21 d'abril del 1918:  "A cap dels meus avantpassats, no se li va ocórrer d'ésser un heroi o un gran home. Ni tindria res d'estrany que jo patís d'aquesta poca empenta dels meus avis".
Amb l'ús del sarcasme, Josep Pla sovint desprecia els seus ascendents i la seva pròpia posició al món.

IV) 22 d'abril del 1919: "Penso: aquest anar i venir de Barcelona per tenir una carrera que en definitiva no exerciré mai, ni utilitzaré mai per a res, potser és una comèdia que ja passa de mida. Quan considero fredament que els meus pares creuen, encara, en mi, quedo esborronat de pensar la força que en aquest món pot tenir la fe."

En aquest punt, i en algun altre, fruit de la reescriptura que en féu l'autor, Pla sembla que avançi els esdeveniments. Es fa conscient que no serà mai advocat. 

V) Biografia individual com a representació dels fets col·lectius. Quan parla del seu internat a Girona, aclareix: 

14 de setembre del 1918: "…La meva pretensió no és pas ara de descriure el particular curriculum vitae, en aquella època, simó simplement de realatar una història curiosa d'aquell temps - una història que pel fet d'ésser una de les primeres que em presentà la vida m'ha deixat un record persistent", pàg. 300.

Es tracta, per tant d'una voluntat de sortir d'un determinat model, i erigir la seva història com un cas únic, no volgudament representatiu del context.

VI) Vides complexes.

 22 de març del 1919: "Alta cultura. Les coses, és clar, haurien pogut ésser diferents… En acabar el batxillerat, la meva intenció no fou pas la d'estudiar per advocat. M'hauria agradat més d'estudiar química, i per tal de servir el que jo creia que era la meva vocació vaig matricular-me al preparatori de Ciències".

Pla descriu les seves opcions de vides com un fenomen atzarós. Es planteja, al cap d'uns anys, que la seva vida hauria pogut prendre un altre recorregut si hagués escollit uns altres estudis. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada