1- En relació a aquest primer text de Joseph M. Salrach, coincideixo amb el plantejament de l'autor, ja que penso que és impossible mantenir la neutralitat quan fem l'anàlisi d'uns fets passats. La nostra manera personal de veure i entendre les coses farà que fem una lectura amb un biaix determinat dels fets ocorreguts.
Comparteixo també la importància de ser conscients de les diferències de mentalitat entre l'historiador i els protagonistes dels fets històrics. Evidentment són maneres diferents d'entendre la realitat que envolta a uns i altres, però hem de fer l'exercici de situar-nos en el context i la perspectiva dels protagonistes i intentar veure l'evolució dels esdeveniments segons la concepció de l'època i no deixar-nos influenciar per la nostra concepció actual del món.
Considero poc encertat el fet de donar massa importància als sentiments individuals de cada membre participant en uns fets històrics, ja que hauríem de procurar buscar un mètode científic vàlid, i no caure en l'anàlisi massa individualitzada d'aspectes personals de cada subjecte. És important conèixer les condicions que porten a la gent a participar en uns fets històrics però d'una manera general i no en casos particulars.
D'altra banda, l'explicació massa extensa d'aspectes com el patiment o el dolor humà pot donar un caire massa narratiu i poc rigorós a la interpretació dels fet.
2 - El segon text, d'Eduardo Manzano, gira a l'entorn de la idea que l'historiador no ha de prendre partit en l'anàlisi d'uns fets històrics. Si aquest no pot identificar-se amb el subjecte, si no té simpatia o no reconeix vencedors o vençuts, la tasca de descriure els esdeveniments li serà molt més fàcil i rigorosa. Probablement, l'autor ho diu perquè les accions dels homes i de les dones del passat, segons aquest punt de vista, no es poden preveure ni explicar amb un mètode científic que els vinculi amb el present. Aquest raonament, però, seria acceptable només quan analitzem informacions molt concretes o poc conegudes, doncs, afortunadament, tothom ja té un coneixement bàsic dels grans fets de la Història i cadascú ja s'ha creat uns judicis o valoracions, condicionats per la seva manera personal de veure les coses. Difícilment trobaríem fets històrics rellevants dels quals no en tinguéssim coneixement, en l'estudi dels quals poguéssim aplicar aquestes directrius, però fins i tot així hi accediríem per mitjà de testimonis o documents que ja haurien estat relatats des d'una perspectiva concreta.
3- En el darrer text, d'Enric Ucelay-Da Cal, l'autor planteja la dificultat de conèixer els fets històrics, doncs no hi ha un passat sinó multiplicitat de passats. Parteix de la premissa que trobarem tantes explicacions dels fets ocorreguts com subjectes hi van participar, i per tant, no podem parlar d'Història sinó que haurem de parlar d' “històries”. Aquests plantejaments duts a l'extrem poden portar al relativisme absolut, fent fins i tot a què alguns autors declarin que no es pot fer Història.
Aquesta opció, al meu entendre, acaba passant per alt aspectes bàsics de la Història per aturar-se a debatre qüestions de fons més properes a la disciplina filosòfica que no pas a la històrica.
Puc compartir la idea que els fets es vegin molt diferents segons qui els viu, qui els explica i quins interessos hi tingui, però està clar que hi han hagut uns esdeveniments (que desprès es poden interpretar) però que aquest han tingut lloc en el passat. Evidentment, sempre hi haurà versions diferents dels fets, cosa que també pot enriquir la tasca dels historiadors, però mai es pot arribar a l'extrem de dir que no es pot fer Història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada